“Per millorar els resultats del hockey català i espanyol cal ampliar la base i anar superant les barreres econòmiques que té el hockey d’entrada, com el material, el camp o les quotes dels clubs”.

cabecera-santi_cup_2014-4-hockey-hierba-avance-deportivoSanti Freixa i Escudé ha estat un dels millors jugadors de hockey espanyols, catalans i terrassencs. La medalla de plata als Jocs Olimpics de Pekin el 2008, el bronze al Campionat del Món a Mönchengladbach el 2006 i l’or al Campionat d’Europa Leipzig el 2005, són algunes de les fites del seu llarg palmarès esportiu. Després de jugar a la lliga holandesa durant gairebé una dècada, va iniciar en aquest país una nova etapa com a entrenador, en la qual ha passat per la selecció femenina holandesa, pel Kampong i, la pròxima temporada s’estrenarà com a tècnic de l’Amsterdam. Aquest terrassenc internacional ens explica com veu la situació del nostre hockey des de la perspectiva europea.

Has estat a Terrassa per vacances?

He estat dues setmanes a Terrassa. He compaginat platja, amics, família… una mica de tot. Tornar a casa per mi és una manera de carregar piles, ja que trobo a faltar, tant la ciutat com els amics i família.

T’hi ha dut també algun assumpte relacionat amb el hockey?

De vacances intento no pensar en hockey per desconnectar, però la veritat és que Terrassa i amics estan vinculats al hockey. Vaig fer un entrenament per a nens i nenes a l’stage de tecnificació de l Atlètic i, lògicament he anat quedant amb tots els amics que vaig fer durant la meva època com a jugador de hockey.

Com ha estat la teva carrera esportiva des que vas marxar a Holanda?

Quan vaig marxar a Holanda, vaig jugar amb l’Amsterdam un seguit de temporades. Després vaig tornar a Terrassa un any per preparar els Jocs Olímpics i vaig tornar a marxar. Holanda per mi ha estat un gran pas en la meva carrera i en la meva vida: acostumar-me a una nova cultura i manera de fer i entendre les coses, adaptar-me, transformar-me… ha estat un repte. Més endavant vaig fer el pas de jugador a entrenador, vaig haver de formar-me i això és el que més m’ha marcat a Holanda. Havia estat entrenador de categories inferiors a l’Atlètic, com una aportació al club, però la meva formació com a entrenador l’he fet a fora.

Parla’ns de la teva etapa com a entrenador, primer al Kampong i ara a l’Amsterdam.

santi-freixa Diari de Terrassa

Foto: Diari de Terrassa

En la meva última temporada com a jugador, la Federació Holandesa i el seleccionador holandès que havia estat entrenador meu em va donar l’oportunitat de ser assistent de la selecció femenina i vaig estar-hi tres anys. Un cop allà, el Kampong em va proposar de portar el primer equip femení, un repte molt ambiciós en una competició com l’holandesa, amb molta competència. Vaig passar tres anys molt bons allà a Utrech, que és diferent d’Amsterdam.

El Kampong és un club molt obert on em vaig poder formar realment, equivocar-me a vegades però també crear un gran vincle amb les jugadores. Potser no vam ser molt constants, però vam fer resultats molt bons. Precisament durant el meu pas pel Kampong vaig tenir la sort d’entrenar la Gigi Oliva, que ara ha estat escollida millor jugadora d’Europa, per mi tot un luxe poder entrenar aquella nena que vaig conèixer a l’Atlètic i va ser una experiència molt especial.

I ara torno a l’Amsterdam, on vaig jugar i on entrenaré alguns jugadors amb els qui vaig jugar. M’ho agafo amb molta il·lusió i ambició per fer bé les coses i amb el repte d’una important transformació de l’equip, amb jugadors de gran renom com Billy Bakker, Mirco Pruyser o Valentín Verga, però un equip que s’ha d’anar renovant. Tindrem sis nous jugadors i és un gran repte seguir essent competitius en una lliga holandesa amb un canvi tan gran a l’equip.

Des d’allà segueixes el desenvolupament del hockey a Espanya?

Em miro Espanya, Catalunya i Terrassa des de la distància. Pel que veig, les estructures no ha canviat massa de com estaven quan jo era allà. No ho sé, potser no haurien de canviar, però el que veig des d’aquí és que el hockey segueix jugat pels mateixos clubs, els mateixos noms… i penso que a Espanya s’hauria de fer un pla a llarg termini, on no sigui un miracle que clubs com l’Iluro aconsegueixi el que ha aconseguit en una ciutat sense tradició. Penso que té molt mèrit el que fa el Línia 22, i també que cal seguir cuidant els clubs grans com l’ATHC, l’Egara, el Terrassa o el Junior que fan les coses ben fetes.

El hockey a les escoles és un repte i s’hi hauria d’entrar més. Però des de fora és molt fàcil opinar i aquí hi ha gent que s’hi dedica amb tot el cor, que vol ser professional del hockey i això està creixent. Per exemple  crec que és un encert que l’Edu Arbòs, un gran amic amb qui jugar, ocupi un lloc  important a la Federació Catalana: gent jove, energia nova… són coses que cal potenciar.

Com valores el nivell del hockey espanyol, tant de joc com de preparació, i els resultats del darrer Europeu?

CUW6fA3WcAACkffEl fet de tenir els dos equips espanyols al pòdium, fet que no passava des de l’Europeu de Barcelona el 2003, vol dir que Espanya s’ha refet de la crisi brutal que va patir després de Pekin. Ara mateix, pel que fa a dedicació i professionalització, s’ha millorat i això té resultats, com no podia ser d’una altra manera. El hockey a Espanya s’ha basat sempre en els èxits del hockey català i comptant especialment amb l’aportació de Terrassa i penso que això és una bona base. Però, d’altra banda, si la Federació no té un bon programa d’entrenaments i una bona professionalització mai aconseguirà resultats. Sembla que ara es treballa en aquesta direcció, i cal seguir potenciant-ho.

Quines diferències destacaries en la manera d’enfocar aquest esport al nostre país respecte a Holanda?

El factor país és important. Holanda és més petit, no hi ha distàncies molt llargues i el hockey és un dels principals esports amb una llarga tradició. Per tant, tens una base de jugadors molt més alta i quan parlem d’alt rendiment gairebé no cal preocupar-se perquè segur que hi haurà 20 jugadors molt bons. A Espanya cal un esforç més gran, per atreure i formar jugadors. A més, pel que fa mitjans de comunicació, a Holanda el hockey està molt més ben posicionat que a Espanya, on només et fan cas si aconsegueixes resultats, si no no saben que existeixes, amb l’excepció d’aquells periodistes incondicionals que sempre ens segueixen. Però, en definitiva, s’ha de fer tot el possible per obtenir resultats perquè et facin cas.

Tot i les seves dimensions, Holanda és una de les principals potències hockeístiques del món, quin creus que és el secret dels seus èxits?

AraAquesta pregunta és molt interessant, perquè, si la fessis a Holanda, allà et dirien que no tenim èxits, que Austràlia sí que en té. Aquí sempre es veu millor el que passa a fora. Sí que és veritat que Holanda té una gran tradició en hockey i que ha estat campiona del món, però sempre hi ha coses a millorar, ja que en alt rendiment té la millor base per obtenir més èxit. Però penso que un dels secrets del joc holandès és que tenen l’estructura alemana i el “descaro” i la verticalitat australiana i d’això en resulta una barreja molt bona. Tenen jugadors amb una qualitat brutal i una estructura de joc molt competitiva. També és veritat que poden entrenar molt més junts al ser un país petit. Si entrenes a Utrech, que és al mig d’Holanda, tots els jugador arriben a l’entrenament en mitja hora de cotxe com a molt. A Austràlia, per exemple han d’anar amb avió… com també passa sovint a Espanya.

Tenint en compte que a Catalunya es concentren la gran part de fitxes de hockey espanyoles, creus que algun dia podríem aspirar a emular Holanda en aquest esport?

A cada poble holandès hi ha un club de hockey com a mínim, i a les ciutats més. El dia que a Catalunya hi hagi un club a cada poble podrem començar a parlar de tenir unes seleccions tan competitives com les que tenen a Holanda, perquè com més base millors jugadors tindrem. Ara, tampoc hem de pensar que allà tot és perfecte, perquè si mires els grans clubs catalans com l’Atlètic, el Junior o el Polo, tenen una dedicació, un seguiment dels socis i una ambició que a Holanda no hi és. Perquè a Terrassa tens el teu club i generalment li ets fidel, mentre que a Holanda hi ha molta més mobilitat de jugadors i sobretot de directives, hi ha més rotació i a llarg termini un club català si fa be les coses pot aconseguir molt més.

Cap a on creus que hauria d’evolucionar el hockey terrassenc i català en els propers anys?

Ampliar la base és fonamental i anar superant les barreres que té el hockey d’entrada, com per exemple el material, que és car: l’stik, les botes especials, i poder tenir un camp exclusiu on poder jugar a hockey. Una altra opció podria ser implementar el hockey sala per apropar el hockey als nens i no tenir la barrera dels clubs amb quotes cares. Penso que aquí ampliant la base es podrien aconseguir moltes coses.

Entrevista patrocinada per Lexus Sabadell

baixa