Per primera vegada militen tots tres al primer equip del CD Terrassa

Són els germans Marc, Jan i Xavi Lara Rosell, jugadors del CD Terrassa de Divisió d’Honor. Malgrat haver coincidit al camp en alguna ocasió, aquest any per primer cop formen part tots tres de la plantilla del primer equip.

S’afegeixen així a la llarga llista de nissagues terrassenques de germans que van jugar plegats a la màxima categoria masculina, les darreres en temps dels Escudé, Malgosa o Amat. En femení no cal remuntar-nos tan lluny, ja que l’any passat mateix les tres germanes Barba Armengol, Maria, Anna i Clara, formaven part del primer equip de l’ATHC.

«A casa nostra juguem a hockey perquè el nostre tiet, el Ramon Bruguera, havia jugat tota la vida al CD Terrassa i ens ve de tradició familiar per ell. També juguen els nostres cosins, l’Oriol i la Laura, que aquest any jugarà a la Complutense», explica el Marc. Tot i que ell va començar ja gran perquè abans jugava a futbol, avui ha arribat als 30 anys en plena forma per donar guerra a Divisió d’Honor.

«El Xavi i jo vam començar ja de petits, a l’escola de hockey de les Pedritxes», recorda el Jan, el mitjà. Amb 24 anys, ha format part de totes les seleccions inferiors, des de la sub-16 a la sub-21, competint en els respectius campionats: Copa d’Europa, 4 Nacions, Copa del món, Jocs Olímpics de la Joventut… «Recordo que ja de ben petits jugàvem al jardí de casa, sobretot amb el Xavi, tot i que avui al camp ens entenem millor amb el Marc, perquè ja fa 7 o 8 anys que juguem junts».

Els dos grans ja havien coincidit amb el Xavi, que actualment té 19 anys, al Campionat de Catalunya de l’any passat i en algun partit de la lliga nacional en què va estar convocat. «Jo creia que em costaria jugar amb ells, però ens entenem prou bé, suposo pel fet que sempre hem jugat a casa, i encara ho seguim fent». I afegeix el benjamí que «aquesta temporada els petits que pugem ho fem amb moltes ganes i molta il·lusió i això pot marcar la diferència».

Els seus germans coincideixen amb aquesta opinió. «Tot i que durant els mesos de juliol i setembre hem tingut diverses baixes, estem suplint la falta d’experiència amb molta intensitat i moltes ganes de voler demostrar que els que seguim jugant tenim voluntat i nivell i volem millorar la temporada passada en la qual algunes coses no ens van sortir del tot bé», assenyala el Marc.

«La temporada 2020-21 es presenta amb molts dubtes, de fet encara no sabem si podrem començar la lliga nacional», es lamenta el Jan. «Si finalment juguem, estic il·lusionat, ja que tenim un equip jove amb el qual podem plantar cara a qualsevol rival

Orgull de pare i president

Marià Lara, ex president del CD Terrassa i pare dels jugadors se sent molt orgullós de cadascun d’ells per diferents motius. “Al Marc se li ha d’agrair l’esforç de compatibilitzar una feina de responsabilitat amb l’esport de competició, i en part ho ha fet per poder jugar amb el seu germà petit, ni que sigui una temporada”.

L’ex directiu valora molt positivament també la fidelitat al club del seu fill Jan. “Ha tingut algunes ofertes de clubs propers, però li hagués estat molt difícil marxar, especialment quan tenia la possibilitat de jugar amb els seus germans”.

Pel que fa al petit, estic orgullós perquè ho ha aconseguit. Semblava impossible quan ell era infantil i es mirava amb admiració el seu germà gran que jugava a divisió d’honor”, conclou.

Com a ex president, en Marià Lara, és conscient que aquesta serà una temporada difícil per al CD Terrassa que, després d’algunes baixes destacades, la comença amb l’objectiu de mantenir la categoria. “Per raons obvies, a mi em tocarà patir el triple que als demés pares, tot i que també vull gaudir-ho molt, ja que pot ser que sigui l’única que juguin els tres junts”.